Hola, hui em trobe a Rabanal del Camino un poble situat a uns 70 kilòmetres de Lleó en direcció oest. La de hui és la setena etapa del camí. Bé, en total duc, 8, ja que el dia que vaig arribar a Pamplona, en lloc de esperar l'autobus que em duguera a Roncesvalles, vaig decidir de anar-hi pedalejant. Esta etapa pròleg va sumar 50 km i 900 mtrs de desnivell. Una volta arribats allí el temps es fred i fa molt de vent. Allí vaig fer nit. Vaig conèixer a Iñaki, de Guernika, a Llorenç, de Càlig i a Pere, de Barcelona.
La primera ruta oficial, va ser molt bonica. Baixàvem per camins i sendes (algunes voltes trialeres), entre boscs, en direcció a Pamplona. El fred fou un dels punts forts del matí.
La segona etapa fou un poc dura, 1500 mtrs de desnivell i 75 km tinguren la culpa, i com no, el Alto del Perdón també.
La tercera, encara que pintava bé, va eixir dura també, una rampa del 23% amb el desdejuni encara per digerir no ajudaba.
Ja fou a partir de la quarta etapa quan començarem a patir menys, però la falta de desnivell es traduïx en un augment de la monotonía, ja que, podíem cubrir distàncies de 20 km de pistes de grava sense veure ningún nucli de població.
Però eixes etapes ja s'han acabat. En total han sigut tres, i la de hui era l'última. Hui em decidit fer nit a Rabanal del Camino, des d'on enfilarem demà l'ascens a la Cruz de Ferro, situat a 1580 mtrs, despres es baixa un poc per a pasar un altre collat a 1560 mtrs. És cert que ara ens trobem a uns 1080, pero tot sembla que serà dur. Una volta superada esta muralla, baixarem cap a Estella.
Per altra banda, parlar un poc dels meus companys de Camí. A dia de hui, em format un grup sòlid de tres individus. Estos són: Iñaki, Pere i jo. I dic sòlid, per que ja em acordat que quant arribem a Santiago, ho celebrarem amb una bona mariscada i les botelles de Albariño que el cos en accepte. En principi varem ser quatre durant les dos primeres etapes, pero Llorenç no disposaba de tant de temps com nosaltres i va decidir unir-se a un altre grup que anava a fer el cami en menys dies.
I bé, ací estem. És nota una certa quantitat de cansanci muscular acomulat. A més del augment de la força obtinguda aran de arrastrar 14 kilos extra costera amunt. Però, fins al dia, no ha sigut cap problema. L'unic que si que limita la duració de les rutes és el cul, que s'ha portat, però després de tants dies i kilòmetres ja fa mal faces el que faces.
Quant puga escriuré alguna cosa, i si no, ja vos escriuré les cróniques.
dissabte, 25 de setembre del 2010
dimecres, 8 de setembre del 2010
El meu Camí de Santiago
En una entrada anterior vaig comentar que tenia planejat fer el Camí de Santiago. Però eixe pla, ja està pràcticament a punt de materialitzar-se. I ho dic, no per res en especial, si no, per què de hui en només 9 dies, ix cap a Pamplona.
Ara vaig a provar de fer una síntesi del que va a ser el meu Camí. I dic del que va a ser, per que és allò que tinc previst, però tots sabeu que les previsions fallen. Be i deixant-nos de introduccions anem a la faena.
El dia 17 de setembre, amb un autobús i carregat amb la meua bici, me'n vaig a Pamplona, ciutat a la que arribaré a les 6:00 hores del dissabte. Una volta arribe a Pamplona, tinc una clara missió: he d'aconseguir dos o tres ciclistes o caminants que compartisquen amb mi un taxi que ens porte fins a Saint Jean-de Pied-de Pod. Esta localitat es troba al sud de França, a les faldes dels Pirineus i és on es troben altres tres rutes jacobees que discorren pel territori francés. Des d'ací s'unixen amb el Camí Francés creuant els passos dels Pirineus i passen per la Col·legiata de Roncesvalles, lloc d'inici per antonomàsia del Camí Francés per part dels peregrins espanyols.
La missió pareix complicada, però confie que a Pamplona trobaré suficients peregrins als que fer-los la proposta. Si no ho aconseguisc, el pla B, és agafar el autobús que a les 18 hores ix cap a Roncesvalles i iniciar el camí des d'allí.
Si comence des de Saint Jean, la primera etapa serà molt dura, ja que dec de superar els passos dels Pirineus, que si no recorde mal, son els mateixos per on creuaven les tropes napoleòniques per a envair Espanya. I els mateixos passos que altres tants exercits i comerciants han usat per a creuar la serralada.
La idea base és fer el camí en 12 etapes. La etapa 1 la realitzaré el dia 19 de setembre, i serà si no passa res, la dels Pirineus.
El dia projectat per a finalitzar, o el que és el mateix, fer la etapa 12, serà el dia 30 de setembre. Este dia arribaré a Santiago, i el meu Camí, s'acabarà en el moment en que xafe la plaça de l'Obradoiro.
Sobre este tema, els que ja han fet el Camí, em diuen que el fet de veure la catedral alçant-se imponent davant teua fa que tingues un baixó, ja que el Camí, s'acabat. Se que per a aquelles persones que fan el Camí per motius religiosos, és ben diferent i totalment al contrari que en el meu cas. Per als religiosos el arribar a la catedral és el sumum de la seua peregrinació, és la visió del seu objectiu. Però per a mi és la finalització d'un procés que va començar fa molts mesos i que després de tant de temps de preparació, quant tinc davant meua la catedral, és la visió de la meta i és l'inici de la meua tornada a casa i a la meua vida diària.
Cadascú te els seus motius per a fer el Camí, el meu és, simplement, per que és un repte per a mi. I este repte ho és en molts sentits, esportivament, físicament, mentalment; a més de ser un orgull.
Durant mesos he recavat dades de tots els llocs, Internet, llibres; però sobretot he recavat un munt d'informació procedent de les experiències que altres persones han viscut. Son i seran sempre, les vivències de les persones que ens rodegen, les que realment ens guien durant el nostre Camí.
Tota la il·lusió que tinc dipositada en esta aventura, els que em coneixen, de sobres la veuen. Ja que jo soc una d'eixes persones que quant tinc una gran il·lusió intente contagiar-la als demés. Espere complir la meua aventura i gaudir al màxim d'esta gran experiència.
Provaré d'anar publicant entrades durant el meu viatge i anar contant de primera mà tot allò que vaja cridant-me l'atenció, allò que m'ocorreguera i anar escrivint sobre algunes etapes. Encara que tot açò està supeditat a que dispose o no d'un ordinador amb connexió a Internet. Si no, si puc escriure alguna cosa des del mòbil ho escriuré.
Ara, m'acomiade fins a la pròxima entrada que, trobe, serà quant em trobe en ple Camí.
Ara vaig a provar de fer una síntesi del que va a ser el meu Camí. I dic del que va a ser, per que és allò que tinc previst, però tots sabeu que les previsions fallen. Be i deixant-nos de introduccions anem a la faena.
El dia 17 de setembre, amb un autobús i carregat amb la meua bici, me'n vaig a Pamplona, ciutat a la que arribaré a les 6:00 hores del dissabte. Una volta arribe a Pamplona, tinc una clara missió: he d'aconseguir dos o tres ciclistes o caminants que compartisquen amb mi un taxi que ens porte fins a Saint Jean-de Pied-de Pod. Esta localitat es troba al sud de França, a les faldes dels Pirineus i és on es troben altres tres rutes jacobees que discorren pel territori francés. Des d'ací s'unixen amb el Camí Francés creuant els passos dels Pirineus i passen per la Col·legiata de Roncesvalles, lloc d'inici per antonomàsia del Camí Francés per part dels peregrins espanyols.
La missió pareix complicada, però confie que a Pamplona trobaré suficients peregrins als que fer-los la proposta. Si no ho aconseguisc, el pla B, és agafar el autobús que a les 18 hores ix cap a Roncesvalles i iniciar el camí des d'allí.
Si comence des de Saint Jean, la primera etapa serà molt dura, ja que dec de superar els passos dels Pirineus, que si no recorde mal, son els mateixos per on creuaven les tropes napoleòniques per a envair Espanya. I els mateixos passos que altres tants exercits i comerciants han usat per a creuar la serralada.
La idea base és fer el camí en 12 etapes. La etapa 1 la realitzaré el dia 19 de setembre, i serà si no passa res, la dels Pirineus.
El dia projectat per a finalitzar, o el que és el mateix, fer la etapa 12, serà el dia 30 de setembre. Este dia arribaré a Santiago, i el meu Camí, s'acabarà en el moment en que xafe la plaça de l'Obradoiro.
Sobre este tema, els que ja han fet el Camí, em diuen que el fet de veure la catedral alçant-se imponent davant teua fa que tingues un baixó, ja que el Camí, s'acabat. Se que per a aquelles persones que fan el Camí per motius religiosos, és ben diferent i totalment al contrari que en el meu cas. Per als religiosos el arribar a la catedral és el sumum de la seua peregrinació, és la visió del seu objectiu. Però per a mi és la finalització d'un procés que va començar fa molts mesos i que després de tant de temps de preparació, quant tinc davant meua la catedral, és la visió de la meta i és l'inici de la meua tornada a casa i a la meua vida diària.
Cadascú te els seus motius per a fer el Camí, el meu és, simplement, per que és un repte per a mi. I este repte ho és en molts sentits, esportivament, físicament, mentalment; a més de ser un orgull.
Durant mesos he recavat dades de tots els llocs, Internet, llibres; però sobretot he recavat un munt d'informació procedent de les experiències que altres persones han viscut. Son i seran sempre, les vivències de les persones que ens rodegen, les que realment ens guien durant el nostre Camí.
Tota la il·lusió que tinc dipositada en esta aventura, els que em coneixen, de sobres la veuen. Ja que jo soc una d'eixes persones que quant tinc una gran il·lusió intente contagiar-la als demés. Espere complir la meua aventura i gaudir al màxim d'esta gran experiència.
Provaré d'anar publicant entrades durant el meu viatge i anar contant de primera mà tot allò que vaja cridant-me l'atenció, allò que m'ocorreguera i anar escrivint sobre algunes etapes. Encara que tot açò està supeditat a que dispose o no d'un ordinador amb connexió a Internet. Si no, si puc escriure alguna cosa des del mòbil ho escriuré.
Ara, m'acomiade fins a la pròxima entrada que, trobe, serà quant em trobe en ple Camí.
Retornem al blog
Després d'un cert temps d'inactivitat bloquera, pense que deuria reprendre les entrades al bloc. Des de l'última entrada que vaig publicar, he fet moltes rutes, em vaig fer soci d'un club de BTT i estic a punt d'anar-me'n a fer el Camí de Santiago.
Encara que en tot este temps i amb la quantitat de rutes que he fet, reconec que no he fet una recollida de dades per a documentar-les, per la qual cosa, serà des d'esta entrada quant reprendré la documentació de les rutes que faça.
Així que la primera ruta documentada va a ser el magnífic i mític Camí de Santiago. Al Camí de Santiago li dedicaré una entrada per a ell.
A banda el 3 d'octubre m'estrene com a cap de ruta en una de les rutes oficials que és fan al meu club. La ruta es farà per la zona de Gandia, per la serra del Buixcarró, seguint en part, la ruta dels monestirs. A dia de hui em preocupa com haja pogut quedar aquella serralada, després dels incendis forestals que es varen declarar ahir a la matinada. Pel que diuen les notícies, la cosa es seria i ha quedat afectada una àmplia superfície de mont, una verdadera llàstima.
I finalment parlar del meu club, del que soc membre des de fa poc més d'un any. El club s'anomena Turyciclo, i la seua seu es troba a València, en la ciutat fallera. És un club veterà, amb més de divuit anys de rodatge. Principalment el club és basa en les eixides de btt, encara que els seus socis, son multidisciplinars. Al club es poden fer rutes de senderisme; quedades per a carreres populars, maratons, duatlons; algunes voltes al any es fan grups per anar a practicar esports d'hivern com ara l'esquí, snowboard, esquí de fons; hi ha secció de btt més dedicada a fer rutes principalment de descensos d'un nivell tècnic superior; en altres ocasions es possible fer escalada condicionada (vies ferrades) o escalada tradicional (nomes les cordes i les assegurances per a estes). La gent del club es magnífica, simpàtica i sempre que pugen t'ajudaran. Son gent de distints nivells físics i tècnics, la qual cosa, possibilita que qualsevol puga prendre part en qualsevol de les activitats que des del club es proposen.
Be crec que després d'haver aclarit un poc que he fet este temps vaig a dedicar una entrada per a presentar el meu Camí de Santiago.
Encara que en tot este temps i amb la quantitat de rutes que he fet, reconec que no he fet una recollida de dades per a documentar-les, per la qual cosa, serà des d'esta entrada quant reprendré la documentació de les rutes que faça.
Així que la primera ruta documentada va a ser el magnífic i mític Camí de Santiago. Al Camí de Santiago li dedicaré una entrada per a ell.
A banda el 3 d'octubre m'estrene com a cap de ruta en una de les rutes oficials que és fan al meu club. La ruta es farà per la zona de Gandia, per la serra del Buixcarró, seguint en part, la ruta dels monestirs. A dia de hui em preocupa com haja pogut quedar aquella serralada, després dels incendis forestals que es varen declarar ahir a la matinada. Pel que diuen les notícies, la cosa es seria i ha quedat afectada una àmplia superfície de mont, una verdadera llàstima.
I finalment parlar del meu club, del que soc membre des de fa poc més d'un any. El club s'anomena Turyciclo, i la seua seu es troba a València, en la ciutat fallera. És un club veterà, amb més de divuit anys de rodatge. Principalment el club és basa en les eixides de btt, encara que els seus socis, son multidisciplinars. Al club es poden fer rutes de senderisme; quedades per a carreres populars, maratons, duatlons; algunes voltes al any es fan grups per anar a practicar esports d'hivern com ara l'esquí, snowboard, esquí de fons; hi ha secció de btt més dedicada a fer rutes principalment de descensos d'un nivell tècnic superior; en altres ocasions es possible fer escalada condicionada (vies ferrades) o escalada tradicional (nomes les cordes i les assegurances per a estes). La gent del club es magnífica, simpàtica i sempre que pugen t'ajudaran. Son gent de distints nivells físics i tècnics, la qual cosa, possibilita que qualsevol puga prendre part en qualsevol de les activitats que des del club es proposen.
Be crec que després d'haver aclarit un poc que he fet este temps vaig a dedicar una entrada per a presentar el meu Camí de Santiago.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)