El meu Camí de Santiago

En una entrada anterior vaig comentar que tenia planejat fer el Camí de Santiago. Però eixe pla, ja està pràcticament a punt de materialitzar-se. I ho dic, no per res en especial, si no, per què de hui en només 9 dies, ix cap a Pamplona.

Ara vaig a provar de fer una síntesi del que va a ser el meu Camí. I dic del que va a ser, per que és allò que tinc previst, però tots sabeu que les previsions fallen. Be i deixant-nos de introduccions anem a la faena.

El dia 17 de setembre, amb un autobús i carregat amb la meua bici, me'n vaig a Pamplona, ciutat a la que arribaré a les 6:00 hores del dissabte. Una volta arribe a Pamplona, tinc una clara missió: he d'aconseguir dos o tres ciclistes o caminants que compartisquen amb mi un taxi que ens porte fins a Saint Jean-de Pied-de Pod. Esta localitat es troba al sud de França, a les faldes dels Pirineus i és on es troben altres tres rutes jacobees que discorren pel territori francés. Des d'ací s'unixen amb el Camí Francés creuant els passos dels Pirineus i passen per la Col·legiata de Roncesvalles, lloc d'inici per antonomàsia del Camí Francés per part dels peregrins espanyols.
La missió pareix complicada, però confie que a Pamplona trobaré suficients peregrins als que fer-los la proposta. Si no ho aconseguisc, el pla B, és agafar el autobús que a les 18 hores ix cap a Roncesvalles i iniciar el camí des d'allí.

Si comence des de Saint Jean, la primera etapa serà molt dura, ja que dec de superar els passos dels Pirineus, que si no recorde mal, son els mateixos per on creuaven les tropes napoleòniques per a envair Espanya. I els mateixos passos que altres tants exercits i comerciants han usat per a creuar la serralada.

La idea base és fer el camí en 12 etapes. La etapa 1 la realitzaré el dia 19 de setembre, i serà si no passa res, la dels Pirineus.

El dia projectat per a finalitzar, o el que és el mateix, fer la etapa 12, serà el dia 30 de setembre. Este dia arribaré a Santiago, i el meu Camí, s'acabarà en el moment en que xafe la plaça de l'Obradoiro.

Sobre este tema, els que ja han fet el Camí, em diuen que el fet de veure la catedral alçant-se imponent davant teua fa que tingues un baixó, ja que el Camí, s'acabat. Se que per a aquelles persones que fan el Camí per motius religiosos, és ben diferent i totalment al contrari que en el meu cas. Per als religiosos el arribar a la catedral és el sumum de la seua peregrinació, és la visió del seu objectiu. Però per a mi és la finalització d'un procés que va començar fa molts mesos i que després de tant de temps de preparació, quant tinc davant meua la catedral, és la visió de la meta i és l'inici de la meua tornada a casa i a la meua vida diària.
Cadascú te els seus motius per a fer el Camí, el meu és, simplement, per que és un repte per a mi. I este repte ho és en molts sentits, esportivament, físicament, mentalment; a més de ser un orgull.

Durant mesos he recavat dades de tots els llocs, Internet, llibres; però sobretot he recavat un munt d'informació procedent de les experiències que altres persones han viscut. Son i seran sempre, les vivències de les persones que ens rodegen, les que realment ens guien durant el nostre Camí.

Tota la il·lusió que tinc dipositada en esta aventura, els que em coneixen, de sobres la veuen. Ja que jo soc una d'eixes persones que quant tinc una gran il·lusió intente contagiar-la als demés. Espere complir la meua aventura i gaudir al màxim d'esta gran experiència.

Provaré d'anar publicant entrades durant el meu viatge i anar contant de primera mà tot allò que vaja cridant-me l'atenció, allò que m'ocorreguera i anar escrivint sobre algunes etapes. Encara que tot açò està supeditat a que dispose o no d'un ordinador amb connexió a Internet. Si no, si puc escriure alguna cosa des del mòbil ho escriuré.

Ara, m'acomiade fins a la pròxima entrada que, trobe, serà quant em trobe en ple Camí.