Hola, hui em trobe a Rabanal del Camino un poble situat a uns 70 kilòmetres de Lleó en direcció oest. La de hui és la setena etapa del camí. Bé, en total duc, 8, ja que el dia que vaig arribar a Pamplona, en lloc de esperar l'autobus que em duguera a Roncesvalles, vaig decidir de anar-hi pedalejant. Esta etapa pròleg va sumar 50 km i 900 mtrs de desnivell. Una volta arribats allí el temps es fred i fa molt de vent. Allí vaig fer nit. Vaig conèixer a Iñaki, de Guernika, a Llorenç, de Càlig i a Pere, de Barcelona.
La primera ruta oficial, va ser molt bonica. Baixàvem per camins i sendes (algunes voltes trialeres), entre boscs, en direcció a Pamplona. El fred fou un dels punts forts del matí.
La segona etapa fou un poc dura, 1500 mtrs de desnivell i 75 km tinguren la culpa, i com no, el Alto del Perdón també.
La tercera, encara que pintava bé, va eixir dura també, una rampa del 23% amb el desdejuni encara per digerir no ajudaba.
Ja fou a partir de la quarta etapa quan començarem a patir menys, però la falta de desnivell es traduïx en un augment de la monotonía, ja que, podíem cubrir distàncies de 20 km de pistes de grava sense veure ningún nucli de població.
Però eixes etapes ja s'han acabat. En total han sigut tres, i la de hui era l'última. Hui em decidit fer nit a Rabanal del Camino, des d'on enfilarem demà l'ascens a la Cruz de Ferro, situat a 1580 mtrs, despres es baixa un poc per a pasar un altre collat a 1560 mtrs. És cert que ara ens trobem a uns 1080, pero tot sembla que serà dur. Una volta superada esta muralla, baixarem cap a Estella.
Per altra banda, parlar un poc dels meus companys de Camí. A dia de hui, em format un grup sòlid de tres individus. Estos són: Iñaki, Pere i jo. I dic sòlid, per que ja em acordat que quant arribem a Santiago, ho celebrarem amb una bona mariscada i les botelles de Albariño que el cos en accepte. En principi varem ser quatre durant les dos primeres etapes, pero Llorenç no disposaba de tant de temps com nosaltres i va decidir unir-se a un altre grup que anava a fer el cami en menys dies.
I bé, ací estem. És nota una certa quantitat de cansanci muscular acomulat. A més del augment de la força obtinguda aran de arrastrar 14 kilos extra costera amunt. Però, fins al dia, no ha sigut cap problema. L'unic que si que limita la duració de les rutes és el cul, que s'ha portat, però després de tants dies i kilòmetres ja fa mal faces el que faces.
Quant puga escriuré alguna cosa, i si no, ja vos escriuré les cróniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada